dijous, 3 d’abril del 2008

QUE ENS QUEDARA?

Quan vaig començar amb aixó de fer d'entrenador, ara ja fa més de 25 anys, ni el més sonat de la tribu hagués imaginat mai que un dia a Menorca hi hauria un equip a la màxima categoria del nostre estimat esport.
L'esforç d'un grup humà va esdevenir amb un ascens a l'ACB de l'equip de la Salle Maó, ascens que va suposar una fita mai imaginada a la nostra Illa.
Desde aquella data fins ara s'ha fet i aconseguit moltes coses, un pavelló per a més de 5000 persones construït amb un temps record, identificar a la majoria de ciutadans de l'illa amb un únic projecte, etc...
Si més no, ara que esteim a les portes d'aconseguir per 3r any consecutiu la permanència, no puc fer de menys, com a entrenador de la pedrera, de formular-me la següent pregunta : "Que ens quedarà?".
Que ens quedarà quan aquest preciós sommi s'acabi? o dit d'una altre manera, com s'està aprofitant aquesta singladura del Menorca a l'ACB?
Quan faig les següents reflexions, la resposta que em ve al cap, no és del tot positiva.
  • Hi ha hagut un augment del número de practicants/es amb aquests anys de vida a l'ACB?
  • Ha millorat el nivell dels entrenadors de l'Illa?
  • S'ha intentat aunar esforços per aconseguir la millora tècnica i tàctica de les futures promeses del bàsquet menorquí?

Sincerament crec que és podria fer molt més tenint en compte l'elevada quantitat econòmica provinent de diners públics que rep l'entitat. Idees per fer-ho?.... moltes, algunes d'elles ja comentades amb persones més o menys vinculades amb l'entitat. La bona feina feta amb el primer equip és incuestionable, però....la feina a nivell de pedrera...de moment van passant les temporades i tot segueix igual que abans de l'ascens.